Cita

Reflexiones

He muerto para verte con los ojos de mi alma
Català

He mort per mirar-te amb els ulls de la meva ànima

English

I’ve died to look you with my soul’s eyes

Italiano

Sono morto per guardarti con gli occhi della mia anima

Français

Je suis mort pour regarder toi avec les yeux de mon âme

Verdades

A veces sólo querría que me preguntaras qué me pasa, y no necesitaras saberlo, simplemente me abrazaras y me dijeras que siempre te tendré para que me escuches cuando quiera contarlo, y que si aún así no quiero hacerlo, me apoyarás siempre.

Italiano

A volte vorrei soltanto che mi tu mi chiedessi cosa mi succede, e che tu non abbia bisogno di saperlo; semplicemente vorrei che mi abbracciassi e mi dicessi che ti avrò sempre con me affinchè tu mi possa ascoltare quando vorrò raccontarlo, e che se nonostante questo non vorrò farlo, mi sosterrai comunque.

Català

A vegades sols voldria que em preguntessis què em passa, i no necessitaràs saber-ho, simplement em abrazaras i em diguessis que sempre et tindré per a que m’escoltis quan vulgui contar-ho, i que si encara així no vull fer-ho, em donaràs suport sempre.

English

Sometimes I would only want you to ask me what happens, and you don’t need to know it, just you hug me and tell me that you will always be there for me, listening whenever I need to, and if still I don’t want to, you will always support me.

Azar y destino

Las mentiras se pescan como peces en un estanque, y en las plazas y lonjas se venden. Cogí número pero no es esperar lo que me toca; quizá sea vivir, no sé si una cuenta atrás hacia una victoria o un futuro incierto, no te miento, por si creías que la vida era color de rosa.
Jamás me impresionaron las leyendas que de tus piernas se contaban, no fui el más valiente ni el más sincero. Quizás amor, quizás amado, pero siempre alejado de toda realidad, de verdades inciertas, de canciones inconexas que escucho en tu salón.
Tú dirás que jamás he mirado nada más que el sol, y arrepentido, te digo, acostado en el pasillo, que lo único que recuerdo es tu reflejo, y desnuda, frente al espejo, amor.
Y cuando te maquillas, paloma, eres prisionera de verdades que te matan, miradas que te envenenan, besos que te nublan la mirada…

Català

Les mentides es pesquen com peixos en un estany, i en les places i llotges es venen. Vaig agafar número però no és esperar el que em toca; potser és viure, no sé si un compte enrere envers una victòria o un futur incert, no et menteixo, per si creies que la vida era color de rosa.
Mai em van impressionar les llegendes que de les teves cames s’explicaven, no vaig ser el més valent ni el més sincer. Potser amor, potser estimat, però sempre allunyat de tota realitat, de veritats incertes, de cançons inconnexes que escolto en el teu saló.
Tu diràs que mai he mirat res més que el sol, i penedit, et dic, ajagut al corredor, que l’únic que recordo és el teu reflex, i nua, davant l’espill, amor.
I quan et maquilles, paloma, ets presonera de veritats que et maten, mirades que et enverinen, petons que et ennuvolen la mirada…

Testimonios de Helena Wechsler

[…] Y le dije: Si sucede… No tengas miedo, corre, lo más rápido que puedas, corre. Apaga todas las luces y baja a los sótanos. Cierra todas las puertas pero no con llave para que no sospechen. Abre la trampilla. No hagas ruido. Contén la respiración, relájate y pide a Dios con toda tu alma. Espera. Espera. Espera…

Helena mira hacia la ventana, no me atrevo a seguir preguntando, sus ojos se pierden vidriosos más allá de los cristales, más allá de la calle. Piensa tras un rato y sonríe. Continua.

Fue la última vez que nos vimos, pero yo sé que está bien… Yo sé que está bien, sí, lo sé, hay algo que me lo dice… Yo sé que está bien… Lo sé… sé que está bien.

Le dejé allí, en su sofá frotándose las manos con la mirada agachada, repitiéndose una y otra vez, que estaba bien. Por aquel día era suficiente. No podríamos seguir hablando después de aquel momento hasta varias semanas más tarde.

Testimonios Helena Wechsler

[…] un ángel negro tocó la trompeta en Alemania y, fue llevándose con una fúnebre melodía a modo de réquiem a miles de almas, de inocentes, de desamparados, de hambrientos […]

Italiano

[…] unnangelo nero suonò la tromba in Germania e, portò con sè una melodia funebre di un requiem a migliaria di anime, di innocenti, di indifessi, di affamati […]

Reflexiones

Miércoles, jueves, viernes. Crecer despacio. Crecer deprisa. Pájaros de papel que no dejan sombra en el suelo. Deseos que salen pegando un portazo, a veces silenciosos, a veces callados. Días que me saben a ti. Noches que me saben a nada. Me llenas de tus miedos cuando me miras con tus ojos. Me besas. No quieres mentirme pero lo haces. Pensar. Ninguno queremos saber la verdad. La vida se hace fuera. Los días se vuelven a prender en luz y la ciudad se llena de bostezos, las calles colmadas de pasos, de miradas inocentes. El viento se lleva mis suspiros. Así es la vida. Caprichosa.

Català

Dimecres, dijous, divendres. Créixer poc a poc. Créixer depressa. Ocells de paper que no deixen ombra a terra. Desitjos que surten pegant una portada, a vegades silenciosos, a vegades callats. Dies amb regust a tu. Nits amb regust a res. Omples de las teves pors quan em mires amb els teus ulls. Em beses. No vols mentir però ho fas. Pensar. Cap vol conèixer la veritat.
La vida es fa fora. Denou els dies es cobreixen de llum i la ciutat de badalls, d’avingudes plenes de caminants, de mirades innocents. El vent em roba l’alè. Així és la vida. Capritxosa.